A Un cop de mà amb el català ens hem proposat un objectiu per aquest 2011. Hem triat deu errors de llengua molt habituals a causa de la influència del castellà i ens proposem de rebaixar-ne la freqüència d'aparició a twitter. Cercarem aquests mots a twitter i seguirem els piuladors que els facin servir. Els cercarem i corregirem només en la forma exacta que us detallem, ja que hi ha formes que coincideixen amb les d'altres llengües o amb usos correctes en català i això genera una gran quantitat de soroll. Al costat de cada forma hi trobareu una explicació sovint extreta del Servei Lingüístic de la UOC o de l'Optimot.
La nostra tria és la següent:
1. Degut a
És correcte quan degut és participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en què pot ser femení i plural; però és incorrecte com a locució preposicional, que s'ha de substituir per a causa de.
Aquest fred és degut a la tramuntana d'ahir.
A causa d'alguns imprevistos, s'ha hagut d'ajornar la reunió.
2. Tinc que
La perífrasi d'obligació es construeix amb haver de + infinitiu i a vegades, si és impersonal, amb caldre + infinitiu (però sense abusar-ne perquè aquesta darrera construcció té més un matís de necessitat). No són correctes les perífrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. També és incorrecta amb el sentit d'obligació o necessitat la construcció ser precís, en comptes de la qual s'ha de fer servir ser necessari o caldre.
1. Degut a
És correcte quan degut és participi del verb deure i es refereix a un substantiu, cas en què pot ser femení i plural; però és incorrecte com a locució preposicional, que s'ha de substituir per a causa de.
Aquest fred és degut a la tramuntana d'ahir.
A causa d'alguns imprevistos, s'ha hagut d'ajornar la reunió.
2. Tinc que
La perífrasi d'obligació es construeix amb haver de + infinitiu i a vegades, si és impersonal, amb caldre + infinitiu (però sense abusar-ne perquè aquesta darrera construcció té més un matís de necessitat). No són correctes les perífrasis *tenir que o *haver-hi que + infinitiu. També és incorrecta amb el sentit d'obligació o necessitat la construcció ser precís, en comptes de la qual s'ha de fer servir ser necessari o caldre.
3. Tamany
Mot incorrecte que s'ha de substituir per mida, grandària, dimensió, segons el sentit.
4. Promig
Vegeu la fitxa de l'Optimot.
5. Recomenar
La forma correcta és recomanar.
6. Acabaran amb
És correcte en sentit propi (és a dir, quan indica la manera d'acabar), però no pas quan es fa servir en comptes de posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.
És hora d'acabar amb aquestes baralles.
És hora de posar fi a aquestes baralles.
7. Aplaçat
Verb i substantiu incorrectes quan es fan servir en lloc d'ajornar, diferir / ajornament.
Ajornar una reunió; ajornament d'un examen.
8. Apretat
Castellanisme que s'ha de substituir pels diversos mots autòctons que elimina:
- estrènyer (la mà, les dents, la corretja, els cordons, etc.);
- prémer, pitjar (el timbre, un botó, una tecla, etc.);
- tibar, anar estret, ser o anar just (les sabates, els pantalons, la corbata, etc.);
- cargolar, collar (un cargol, un vis, un tap, etc.);
- cremar, picar (el sol);
- serrar (les dents);
- esforçar-se, fer força.
9. Hi ha que
Vegeu el que diem per a tenir que
10. La senyal
Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d'una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.
Mot incorrecte que s'ha de substituir per mida, grandària, dimensió, segons el sentit.
4. Promig
Vegeu la fitxa de l'Optimot.
5. Recomenar
La forma correcta és recomanar.
6. Acabaran amb
És correcte en sentit propi (és a dir, quan indica la manera d'acabar), però no pas quan es fa servir en comptes de posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.
És hora d'
És hora de posar fi a aquestes baralles.
7. Aplaçat
Verb i substantiu incorrectes quan es fan servir en lloc d'ajornar, diferir / ajornament.
Ajornar una reunió; ajornament d'un examen.
8. Apretat
Castellanisme que s'ha de substituir pels diversos mots autòctons que elimina:
- estrènyer (la mà, les dents, la corretja, els cordons, etc.);
- prémer, pitjar (el timbre, un botó, una tecla, etc.);
- tibar, anar estret, ser o anar just (les sabates, els pantalons, la corbata, etc.);
- cargolar, collar (un cargol, un vis, un tap, etc.);
- cremar, picar (el sol);
- serrar (les dents);
- esforçar-se, fer força.
9. Hi ha que
Vegeu el que diem per a tenir que
10. La senyal
Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri, batent (d'una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, escafandre, espinacs, estratagema, fel, front, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde (religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella.